MANIFEST 2010
Ens hem convocat a un 14 d’Abril diferent, un 14 d’abril reivindicatiu, obert a tothom, un acte col·lectiu de ciutadanes i ciutadans convençuts que la monarquia no és cap opció democràtica i molt menys la de l’estat espanyol. Va ser una imposició franquista del atado y bien atado, beneïda per un constitucionalisme,, llavor d’una fingida democràcia de llarga transició pactada a l’ombra dels interessos d’alguns i la decepció de molts. Un cost ètic i econòmic insostenible en temps de moltes crisis.
Aquest 14 d’Abril és un acte commemoratiu del 79è aniversari de la proclamació de la República, però sobre tot és una crida a la unitat del moviment republicà. Una pedra en la construcció d’un punt de trobada on republicans progressistes i antimonàrquics d’esquerres comencem a treballar per a abolir d’una vegada una institució anacrònica i antidemocràtica, que constitueix l’excusa perfecta per a que l’estat espanyol no resolgui moltes qüestions que no admeten més demora.
Volem exigir que ens tornin la legalitat usurpada per la dictadura feixista un 17 de juliol del 36. Un cop d’estat que va suposar una orgia de sang, tortura, presó, assassinat, exili forçat, en un extermini meticulós de l’enemic que sota molts noms: rojo, masón, separatista, ateo, maricón, només era un, aquell que no volia renunciar a la democràcia. Això no vol dir que volem quedar-nos ancorats en el passat sinó que volem treballar per una república que doni llum a les ombres que va tenir la Segona República i que corregeixi els errors comesos, perquè no va ser un model perfecte, però si un espai de drets i llibertat capdavanter al món, sobretot per a la dona, i un pas de gegant per a un poble que vivia majoritàriament en l’esclavatge de l’analfabetisme, el caciquisme, la misèria i la por.
Volem que aquest sigui també un acte d’homenatge a totes les dones i homes, lluitadors antifeixistes, generosos, perseverants, íntegres, idealistes, defensors de la democràcia, morts en moltes batalles lliurades durant la llarga dictadura, o víctimes de l’aparell repressor assassí del feixisme, supervivents de l’horror feixista, dins i fora de d’estat espanyol. Perquè ells van ser la República, la seva memòria és el nostre cordó umbilical amb la democràcia real, amb la representació d’una societat de ciutadanes i ciutadans lliures per a escollir el seu camí i el seu destí, una societat laica impregnada dels valors republicans universals, per la cultura i la pau, per la justícia social, pel progrés i la germanor entre pobles. I és això justament el que reivindiquem avui, una república gestant de principis de veritat, justícia i reparació per a les víctimes del feixisme, per a tots nosaltres, que vivim amb la mancança de tot allò que va robar i espoliar el franquisme. Rebutjem l’únic trist i vergonyós pagament que ha estat la llei de punt final de la Memòria Històrica.
Reclamem una república laica amb la separació diàfana d’Església i Estat, una Església que “comulgó” amb el franquisme, patrocinadora del cop d’estat feixista del 36 i cooperant necessària per a la seva llarga vida. Una simbiosi que encara dóna beneficis i privilegis. Demanem una república del dret a decidir, una república curosament respectuosa amb els drets humans, amb les llibertats individuals i col·lectives de les ciutadanes i ciutadans de tots els pobles de l’estat espanyol. No demanem només una república sinó totes aquelles que sorgeixin de la llibertat de decisió. Una república o repúbliques socials que cobreixin amb total garantia totes les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. Una república de justícia i que faci justícia, que jutgi tots els crims comesos pel franquisme i durant la transició, que garanteixi tots els drets de les ciutadanes i ciutadans, i que vetlli per a que aquests drets no siguin retallats.
Aquest manifest obert i plural el signem tots aquells que creiem en una república de veritat, justícia i reparació.
